PALMADOTZE reinicia activitat i nova temporada amb l’exposició “Meaningful repetitions: Marta Marcé i Ignacio Uriarte”, concebuda com un diàleg entre les noves obres dels dos artistes, on dibuix i pintura conviuen compartint conceptes com repetició i successió ordenada.
MARTA MARCÉ (Vilafranca del Penedès, 1972) utilitza la repetició com a eina per explorar idees universals i metafísiques sobre la creació, l’energia i el temps. A l’exposició, PALMADOTZE mostra les seves darreres pintures sobre tela de la sèrie Llavors, que reflecteixen la pràctica de viure el moment present i la construcció d’estructures pictòriques vibrants i plenes d’humanitat.
Per la seva banda, Ignacio Uriarte (Krefeld, 1972) presenta per primera vegada a la galeria obres basades en situacions quotidianes i rutines d’oficina, transformades en actes pictòrics i escultòrics. La repetició sistemàtica converteix aquests gestos en meta-rutines, creant obres que registren amb detall l’esforç metòdic i permeten que la rutina sobrevisqui, sigui llegible i recreable per a l’espectador.
· Descarrega Nota de PremsaLa galeria PALMADOTZE reinicia activitat i nova temporada amb l’exposició "Meaningful repetitions: Marta Marcé i Ignacio Uriarte". Concebuda com un diàleg entre les noves obres dels dos artistes, que a través del dibuix i la pintura conviuen en harmonia compartint conceptes com repetició i successió ordenada.
Repetició i successió que han sempre presents en les obres de MARTA MARCÉ (Vilafranca del Penedès, 1972) com a eines per a sintonitzar i expressar idees universals i metafísiques, relatives a la creació, l’energia o el temps. A l’exposició presenta les seves darreres pintures sobre tela de la sèrie “Llavors”, on a més de parlar-nos de la pràctica de viure el moment present, exposa com a través d’aquests conceptes es creen estructures i processos que li permeten experimentar pictòricament, per a que les obres tinguin una energia vibrant i plena d'humanitat:
“En aquesta sèrie pinto petjades. Fent una marca feta a mà que emfatitza el moment, el present. És una manera de reconèixer que som aquí, en un lloc determinat. També parla del temps. L’acte repetitiu, com la meditació, desperta la nostra consciència sobre el temps. El temps a l’espai té un ressò a l’espai present i cap a l’espai exterior. D’una marca bàsica a la galàxia! Cada marca feta a mà necessita un moment de concentració. Es converteixen en ritmes de color. Energia pura que emergeix amb la llum i permet que surti el color. La nostra font de llum, el sol, ens proporciona energia, llum al nostre lloc privilegiat dins l’Univers. Ens sentim agraïts, honrats de tenir vida. Durant la nit, la foscor de l’espai exterior; durant el dia la llum, que revela els colors infinits i les seves tonalitats. Pintar la vida, pintar els colors que ens envolten. La pintura celebra el color. És pura celebració de la sensibilitat. Els colors estan continguts en formes i estructures. El color i la forma juguen entre si, un ball constant. Una dansa que percebem com a bellesa i la bellesa obre els nostres sentits al màxim. Les traces van sorgint com a llavors; la vida que va sorgint en múltiples possibilitats.”
Per la seva banda, IGNACIO URIARTE (Krefeld, Alemanya, 1972) exposa per primera vegada a la galeria i presenta una selecció d'obres que com ell defineix, ... "parteixen de situacions o moments en les rutines d'oficina, que moltes vegades tenen algun aspecte 'artístic', gairebé sempre ridículament petit. Exemples: Quan pintem gargots durant una conversa telefònica ( "Xarxa Oval Overlay" o quan vam arrencar fulles d'un bloc ( "Blocs") estem realitzant petits actes pictòrics i escultòrics. La repetició sistemàtica d'aquestes activitats segons regles predefinides, les converteix en meta- rutines, en re escenificacions del mite de Sísif. L'única diferència és potser que les obres resultants registren en detall l'esforç metòdic i repetitiu que va portar a la seva producció. Així, la rutina sobreviu; es fa llegible i recreable per a qualsevol espectador.
Les seves paraules expliquen bé com realitza les seves obres, ja siguin obres sobre tela, paper o altres formats com la instal·lació sonora que presenta en l'exposició, amb mètodes i eines vinculades o heretades del seu antic treball com a empleat administratiu. Lluny de "fugir de la seva pròpia realitat petita burgesa" entén l'art com un mitjà per poder explorar-la, per això diu, segueix treballant de manera rutinària i amb la rutina com a focus temàtic. Altres al·licients que li ofereix i vincula a aquesta perspectiva serien entre d'altres, aquells relacionats amb el valor positiu de l'esforç, el sentit lúdic, la fragilitat o cert grau d'automatisme que li permet pensar, meditar i fins i tot descansar.
A nivell estètic, el seu treball té clares referències a l'art conceptual i minimalista dels anys 60. "De l'art conceptual m'interessen les maneres d'organitzar continguts, les estructures i l'estètica .... Prefereixo les coses ben construïdes, amb una bona i sòlida base conceptual i sense por a la claredat. Quan et expresses amb els mínims elements necessaris, permets que aquests parlin per si sols de manera plena, honesta, sense embuts ni falsificacions. "





