Perejaume

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) inicia la seva trajectòria expositiva a mitjan anys setanta, mentre estudiava Història de l’Art a la Universitat de Barcelona. Les seves primeres obres, essencialment pictòriques, dialoguen amb el Romanticisme alemany —especialment Caspar David Friedrich— i amb el paisatgisme català del segle XIX, així com amb el surrealisme i l’esperit de Dau al Set. Figures com J. V. Foix i Joan Brossa van ser determinants en la seva formació. Als anys vuitanta amplia els seus suports cap a la fotografia, la performance, l’escultura i la instal·lació, integrant-los en una reflexió sobre els límits de la representació i el paper de l’artista i de l’espectador. El paisatge esdevé l’eix central de la seva obra, que replanteja des d’una perspectiva conceptual i poètica. Mitjançant recursos teatrals i una mirada crítica, explora les paradoxes del llenguatge i la circulació del sentit entre emissor i receptor.