Antoni Abad

LLEIDA, 1956

Procedent d’una família d’artistes, ANTONI ABAD (Lleida, 1956) es va llicenciar en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona el 1979. Durant la dècada dels vuitanta i principis dels noranta va realitzar escultures mòbils de materials industrials (com la goma espuma o el Mecalux) que, acompanyades de seqü.ncies fotogràfiques, reflexionaven sobre el dinamisme de les formes i les infinites combinacions que se’n deriven. D’aquí sorgeix, així mateix, l’interès de l’artista pels sistemes de mesurament.

A partir de la seva estada com a artista-resident a The Banff Centre for the Arts (Alberta, Canadà), entre 1993 i 1994, va començar a treballar amb videoprojeccions que s’expandeixen en l’espai arquitectònic. D’aquest període són obres com Darrers desitjos (1995) o la seva trilogia de les rates: Errata (1996), Ciències naturals (1997) i Love Story (1998).

El 1996 Roc Parés el va convidar a participar a la plataforma “MACBA en línia” i Abad va presentar Sísif, videoinstal·lació que després es va desdoblar en una versió exclusiva per a la web. El 1997 va acabar els seus estudis a l’European Media Màster de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona ia partir de llavors va centrar la seva activitat creativa en el mitjà digital realitzant peces com 1.000.000 (1999) o Z (2001-03), que anticipen l’ús de les xarxes socials.

A partir de 2004, i fins a l’actualitat, Abat experimenta amb les possibilitats de la tecnologia mòbil, articulant xarxes de comunicació audiovisual, mitjançant les quals es pretén donar veu a col·lectius habitualment ignorats o discriminats pels mitjans de comunicació oficials.

Al maig de 2017, Antoni Abad va presentar “La Venezia che non si vede” el projecte que va representar a Catalunya a la Biennal de Venècia 2017 i que mostra gràcies a l’app BlindWiki, com és Venècia des del so a partir dels comentaris de ciutadans invidents o amb baixa visió, creant una cartografia pública sensorial de la ciutat. El projecte, comissariat per Mery Cuesta i Roc Parés, segueix la línia de Megafone o Blindwiki, projectes de comunicació audiovisual a internet, iniciats en 2004 utilitzant telèfons mòbils, que estimulen la creació de nous canals de comunicació col·laboratius entre persones i grups en risc d’exclusió - immigrants, refugiats, prostitutes o persones amb mobilitat reduïda - de tot el món i que li han valgut premis com el Golden Nica 2006 de l’ Ars Electrònica, màxim reconeixement a nivell mundial en termes d’art i noves tecnologies, el Premi Ciutat de Barcelona 2002 o el Premi Nacional Arts Visuals Generalitat de Catalunya 2006.

Els seus projectes s’han presentat, entre d’altres, en Espai Un / MNCARS, Madrid (1997); Museu d’Art Modern de Buenos Aires (1999); 2 Biennal Iberoamericana de Lima (1999); New Museum of Contemporary Art, Nova York (2001); Hamburger Banhof, Berlín (2002), P.S.1, Nova York (2003); MACBA (1996, 2003 i 2014) i al seu lloc web: megafone.net.