Hernandez Pijuan

Joan Hernández Pijuan (Barcelona, 1931–2005) es va formar a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Després d’uns inicis propers a l’expressionisme gestual, va evolucionar cap a una figuració geomètrica dominada per amplis camps de color i objectes solitaris, fins a construir un llenguatge cada vegada més sintètic i essencial. Entre 1957 i 1959 va viure a París, on el contacte amb l’abstracció francesa i l’expressionisme abstracte americà va marcar la seva evolució. A partir dels anys setanta consolida una veu pròpia, centrada en la simplificació formal i en una concepció espacial vinculada al paisatge de la Segarra, referència constant en la seva obra. El color, entès com a llum i atmosfera —blats madurs, rostolls o cels vibrants— esdevé protagonista d’una pintura íntima i meditativa. Al marge de modes i tendències, va desenvolupar durant més de cinquanta anys una trajectòria que el situa entre els pintors més rellevants de l’art espanyol contemporani.